Lo Ponent endins és posar per escrit un seguit de comportaments, d’actituds i de maneres de fer dels pobles més recòndits de Lleida. És parlar d’uns homes i dones en perill d’extinció, de la seva religiositat, del conservadurisme, la xafarderia però també de la calma, la confiança o senzillesa. Una població que gaudeix del seu aïllament del món, de la seva vida pobre de pagès, de tardes de dominó al bar. Un retrat d’una societat decadent, tabú i marginal que viu gràcies a les ajudes de la Unió Europea, del treball de molts immigrants nòmades i d’uns pilars tradicionals i conservadors evidents. Per a retratar tot això, viatjo per Lleida amb amics que m’acompanyen. Tots ells amb una càmera de fotos i amb l’objectiu de retratar allò que més els hi pot cridar l’atenció. Un paisatge desolat, una tarda de bitlles catalanes o un tractor mal aparcat? Qualsevol cosa. Si ets d’un poble d’aquesta lleida tancada, hermètica i tant del “far-west”, molt probablement t’hi sentis identificat amb algunes de les coses que puguis llegir en aquest blog.
Alguns dels pobles que vull visitar:
- El Cogul (Garrigues, 193 habitants)
- Guimerà (Urgell, 296 hab.)
- La Figuerosa (Urgell, 48 hab.)
- Aspa (Segrià, 208 hab.)
- Castellnou de Seana (Pla d’Urgell, 776 hab.)
- Maldà (Urgell, 239 hab.)
- Sant Pere dels Arquells (La Segarra, 58 hab.)
- Santa Maria de Montmagastrell (Urgell, 62 hab.)
- El Vilet de Sant Martí de Riucorb (Urgell, 21 hab.)
- El Pla de la Font (Segrià, -100 hab.)
- Concabella (Segarra, 136 hab.)
- Sarroca de Lleida (Segrià, 409 hab.)
- Sudanell (Segrià, 888 hab.)
- Raïmat (Segrià, 489 hab.)
- Vallverd /Ivars d’Urgell/”El Bullidor” (Pla d’Urgell, 200-300 hab.)
Si tens alguna proposta, pots fer-m’ho saber via Facebook / Twitter.
Lo Ponent endins 